Carpinus betulus

Gènere: Carpinus

Espècie: betulus

Família: Betulàcies

Nom popular: Carpinus, carpí.

Distribució natural: Orginari d’Euràssia, a l’oest, centre i sud (de l’oest al sud de Rússia i Ucraïna. A la península Ibèrica només es troba en una extensió molt reduïda del Pirineu al País Basc a la vall del Bidasoa, però els estudis pol·línics evidencien la seva presència molt més estes durant el paleolític. Requereix un clima temperat per a un bon creixement, només a elevacions per sobre dels 600 m.s.m. Forma boscos caducifolis mixtes. Creix entremesclat amb Quercus, i en algunes zones amb Fagus. És un arbre comú en boscos degradats.

Humitat: Mitjana o Alta

Insolació: Sol o Mitja ombra

Requeriments edàfics: S’adapa a tot tipus de sòls, tot i que prefereix els lleugers (sorrencs, francs), profunds rics en matèria orgànica. A la seva localitat de la Península Ibèrica viu en terrenys calcaris i ben regats. Te una baixa tolerància a la salinitat. En general prefereix els sòls ben drenats.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Floració: Primavera

Porte: Arbre caducifoli de capçada ovoidal o piramidal de jove i més o menys arrodonida d’adult, d’entre 10 i 25 md’alçada, i amb una amplada de capçada d’entre 10 i 15 m.

Fulles: Caduques, grogues a la tardor, marcescents.

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8 ºC)

Característiques: Arbre petit o mitjà que assoleixels 15-25 m, rarament 30 m, amb un tronc sinuós. L’escorça és gruixuda, verdosa grisosa, llisa i estriada. Els brots no passen d’1 cm de llargària i pressionats cap a les ales. Les fulles, caduques, son marcescents, i es mantenen a les branques fins la primavera següent. Les fulles, de color verd fosc, són simples, alternes, de 4-10 cm de llargària, amb nervis secundaris prominents regularment repartits i paral·lels entre ells donant un corrugat distintiu, i marges serrats, semblants a les de l’om però simètriques. Les gemmes són alternes i ahusades. Els aments apareixen per maig després de les fulles. Les flors són unisexuals, tot i que cada exemplar té ambdós sexes. Les masculines, petites i poc vistoses, en aments grocs amb tints bruns vermellosos. Les femenines també en aments. Cadascuna d’elles proveïda d’una característica bràtea que continua el seu desenvolupament amb la maduració dels fruits, de manera que finalment es poden observar raïms penjants de fruits secs, petites nous de 7-8 mm de llargària, parcialment allotjades a la base d’una bràctea trífida amb el lòbul central més llarg (sembla la petjada d’alguns dinosauris), que s’acaba assecant i prenent color groguenc abans de la dispersió.

Usos freqüents: Útil en zones ventoses per la seva alta resistència al vent. La seva alta tolerància a la conaminació el fa especialment adaptable a zones urbanes, a més de no provocar afectacions al paviment. És molt útil en carrers estrets i petits parcs i jardins. Molt útil en zones fredes. La fusta, pesada i dura, és usada per a eines, materials de construcció i ebenisteria. Si es cultiva com a arbre té forma arodonida, encara que és més freqüent veure’l ramificat des de la base per a la formació de bardisses altes, lliures, podades o retallades. És molt útil per a pantalles ja que només perd les fulles seques quan neixen les noves.

Jardinería: Prefiere una moderada fertilidad del suelo y cierta humedad. Tolera ben los espacios sombreados. Tiene un sistema radicular escaso en profundidad pero muy expandido superficialmente, y produce muchas estacas cuando se lo tala bajo. Soporta cualquier poda, aunque prefiere que se efectúe en invierno. Tiene una alta resistencia al viento. No precisa protección en invierno ya que tolera temperaturas mu bajas. No tolera bien el trasplante ni la proximidad al mar. No vegeta bien en zonas mediterráneas secas. Su longevidad oscila entre los 100 y 200 años.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Medianas y setos.