Buxus sempervirens

Gènere: Buxus

Espècie: sempervirens

Família: Buxàcies

Nom popular: Boix

Distribució natural: Centre i sud d'Europa, nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. A la Península Ibèrica es troba principalment al nord-est: és freqüent als Pirineus i Pre-pirineus i arriba fins a les muntanyes del sud-oest de Jaén. En el terç occidental está naturalitzada des d'antic. Viu en boscos i matollars, de (20)400-1700(2150) m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: Mitja ombra

Requeriments edàfics: Prefereix els sòls calcaris i profunds, però també es desenvolupa en terrenys silícics. Prefereix sòls relativament rics en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 1-5 m; amplada: 1-2 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust ramós i amb un fullatge dens de gran valor ornamental. Les fulles són ovato-el·líptiques, obtuses, glabres, de color verd fosc brillant per l'anvers i verd groguenc pel revers. La floració no és gaire aparent. Té un creixement lent.

Usos freqüents: En restauracions ambientals en zones de mitja muntanya. En jardineria es pot utilitzar en llocs ombrívols o a mitja ombra. És molt útil per fer tanques i mitjanes, i en agrupacions d'arbustives. Densitat de plantació: 0,5-1 planta/m2 (per tanques: 2-3 plantes/m.l.).

Jardinería: És preferible que es disposi d’un sistema de reg, sobretot si les plantes es troben a ple sol. El manteniment es redueix considerablemet quan es disposen a mitja ombra. Admet molt bé les podes freqüents, per la qual cosa es poden fer tanques retallades sense problema. Es bastant resistent a plagues i enfermetats.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Medianas y setos.