Agave palmeri

Gènere: Agave

Espècie: palmeri

Família: Agavàcies

Distribució natural: Originària de les grans altituds a Arizona als EEUU i a Sonora a Mèxic. Creix entre els 914 i 1829 m en estribacions de les muntanyes, praderes de muntanya i boscos de roure.

Humitat: Baixa

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Té tendència pels sòls alcalins, sobretot sorres calcàries. Viu bé entre roques o en terrenys pedregosos. Requereix molt bon drenatge.

PH: Tendència alcalina

Color A: Groc

Color B: Rosa

Floració: Estiu

Porte: Espècie variable i bastant grossa i robusta que forma una roseta densa de fulles suculentes i rígides que pot arribar a un diàmetre de fins 120 cm. Les tiges floríferes poden assolir els 6 m d'alçada.

Fulles: Perennes, suculentes i rígides.

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: És la major de les espècies d'Agave que creix als EEUU. Produeix una roseta basal de fulles carnoses, verdes i verticals de fins a 120 cm de llargària, amb vores irregulars i que acaben en espines gruixudes de 6,3 cm de llarg. És una planta monocàrpica (floreix una sola vegada i es mor després de la producció de les llavors). Floreix a finals d'estiu sobre una tija llarga florífera de fins a 6 m d'alçada. Les flors són de color groc pàl·lid i verd o rosades i de 1,6-2 cm de llarg i creixen a les tiges en el terç superior en branques laterals formant panícules. Les flors fan olor de fruita molt madura o en fermentació i estàn plenes de néctar dolç per a atraure els polinitzadors.

Usos freqüents: Ideal per a jardins secs i àrids, a ple sol. Molt apte per a rocalles i en terrenys relativament en pendent i pedregosos. S'adapta molt bé en terrenys calcaris. Interessant com a peu aïllat pel seu hàbit arquitectònic i també en agrupacions formant recobriments densos.

Jardinería: Té un creixement relativament ràpid. Prefereix els climes temperats però pot suportar gelades considerables així com condicions de sequera severes. S'adapta bé al cultiu i té un manteniment molt fàcil. Requereix condicions de ple sol i un drenatge molt bo. És ideal un llit elevat amb substrat sorrenc calcari. És necessari mantenir-la seca a l'hivern i usar un recobriment dens de graves. En condicions d'estrès les fulles es tornen púrpures o amb tonalitats vermelloses. En estat adult la planta mare forma peus al seu voltant.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.