Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Acca sellowiana (=Feijoa sellowiana)

Gènere: Acca
Espècie: sellowiana (=Feijoa sellowiana)
Família: Mirtàcies
Nom popular: Feijoa
Distribució natural: Sud del Brasil, Paraguay, Uruguay i nord d'Argentina.
Humitat: Mitjana
Insolació: sol
Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic).
PH: Sense tendència limitant
Color A: Blanc
Color B: Vermell
Floració: Estiu
Porte: Arbustiu [alçada: 2-4(5) m; amplada: 2,5(4)m]
Fulles: Persistents
Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)
Característiques: Arbust o petit arbret de creixement lent i escorça grisosa, que en estat silvestre oscil·la entre 1-4 m d'alçada i que en cultiu pot créixer algun metre més. Té les fulles simples, oposades, ovoides o el·líptiques, coriàcies, brillants per l'anvers i tomentoses i blanquinoses pel revers. Les flors són solitàries, pedunculades, molt vistoses i ornamentals. Medeixen entre 2-3 cm de diàmetre; tenen quatre pètals carnosos, involuts, sovint de color porpra o vermellós per l'anvers i rosats o més blancs pel revers, amb estams i estils vermells, d'uns 3 cm de llarg. El fruit és una baia oblonga comestible, de 3-5 cm de llarg.
Usos freqüents: Pot plantar-se com a exemplar sol, ja que pot assolir unes dimensions considerables i fins i tot pot podar-se com a petit arbre. També pot plantar-se en grups, ja sigui d'una mateixa espècie o bé barrejat amb altres. Si es planta en grups, pot fer una bonica tanca o paravent, ja que respon bé a les podes severes, tot i que aleshores floreix i fructifica menys. Pot plantar-se prop del mar perquè tolera els vents salins, però un excés de salinitat ambiental pot alentir-ne el creixement. Densitat de plantació per tanques: 1planta/ml.
Jardinería: Té requeriments baixos d'aigua, tot i que si es pretén tenir bons fruit, se l'ha de regar una mica durant el període de floració i fructificació. No necessita substrats excessivament rics en nutrients. És molt resistent a plagues i malalties. Tot i que tolera les podes severes, només cal aplicar-les si es vol una tanca tupida; en els altres casos n'hi ha prou amb una poda lleugera després de la fructificació, per a incrementar el creixement i la floració a la següent primavera.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Perennifòlies.  Medianas y setos. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto