Acanthus mollis

Gènere: Acanthus

Espècie: mollis

Família: Acantàcies

Nom popular: Acant

Distribució natural: És originari de la Mediterrània oriental. A la regió occidental està cultivada com a ornamental i alguna vegada és subespontània. A la Península Ibèrica viu bé a les comarques marítimes que no són excessivament árides, fins als 500 m s.n.m.

Humitat: Mitjana

Insolació: sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl calcari o silícic. Agraeix els sòls profunds i, tot i que pot viure en els que són relativament pobres, agraeix que siguin rics en matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Morat/Porpra/Fúcsia

Color B: Blanc

Floració: Primavera Estiu

Porte: Herbaci (alçada sense flors: 60 cm; alçada amb flors: 1,5 m; amplada: 80 cm)

Fulles: En funció de les condicions poden ser persistents o caduques.

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)

Característiques: Planta herbàcia de fulles grans, brillants i molt decoratives, que surten des de la base; en general són caduques després de la floració. Tiges floríferes de fins a 1,25 m d'alçada, amb flors blanques i bràctees morades. És una espècie de fàcil implantació i creixement ràpid.

Usos freqüents: Molt interessant en jardins de baix manteniment si es pot trobar una exposició de mitja ombra. Es pot utilitzar tant aïllada, com en massissos o barrejada amb altres vivaces. Densitat de plantació: 1-3 plantes/m2. Es recomana evitar plantacions prop d'espais naturals amb certa humitat, on en alguns casos pot arribar a comportar-se com a invasora. En aquest cas pot substituir-se per Ruscus aculeatus, Buxus sempervirens o Buxus balearica.

Jardinería: El manteniment d'aquesta espècie és mínim. Agraeix alguns regs estivals i també tolera els regs regulars. Es pot eliminar la part aèria després de la floració. És sensible als mol·luscs.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Rocalles.