Muhlenbergia capillaris

Gènere: Muhlenbergia

Espècie: capillaris

Família: Gramínies

Distribució natural: Originària del sudoest dels EEUU i parts de Mèxic. Al nord s’expandeix cap el comptat de Shasta, Califòrnia, i cap el sud a Nou Mèxic, Texas, i Mèxic. Viu en pastures altes, garrigues, boscos mixtes de coníferes i comunitats de boscos de roures. De 0 a 2100 m.s.m.

Humitat: Baixa o mitjana

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica dels substrat. Tolera les inundacions estacionals però requereix terrenys drenants, ja que no admet l’embassament constant. Pot viure en terrenys de textura sorrenca, franca o argilosa.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Estiu

Porte: Herba perenne de dens fullam basal, de fulles estretes i punxegudes de fins a 90 cm de llargària. Les espigues arriben fins a 2 m d’alçada.

Fulles: Perennes, cintiformes.

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)

Característiques: Herba perenne de dens fullam basal, de fulles estretes i punxegudes de fins a 90 cm de llargària, les exteriors arquejades donant a la mata aspecte de font, amb color que varia del porpra al verd platejat. Floreix a finals d’estiu. Les espigues arriben fins a 2 m d’alçada, amb panícules estretes, d’un blanquinós platejat. Planta de creixement molt ràpid que assoleix la maduresa a la segona temporada.

Usos freqüents: Útil en jardinería de baix manteniment, en bordures, parterres i com a entapissant creant masses denses, gràcies al seu aspecte ornamental. Pot viure en els jardins en les proximitats de l’agua: regs, piscines, etc. Molt apte també en marges i talussos, com a preventiu de l’erosió gràcies al seu extens sistema radical. Apte per a zones sotmeses a la pressió dels hervíbors. Es pot usar en sòls excessivament carregats de productes químics d’ús agrícola, gràcies a la capacitat de les seves darrels d’actuar com a filtres biològics. Tolera els sòls salinitzats.

Jardinería: Prefereix la insolació directa, tot i que pot viure en condicions de mitja ombra. Tolera inundacions períodiques, però no es pot desenvolupar en terrenys d’aigua estancada i mal drenats. Els brots tendres són atractius per a la fauna però quan la planta madura es torna desagradable i és resistent als hervíbors. Es poden efectuar podes sense problema arran de terra, però no són imprescindibles per a mantenir el porte de la planta. Es pot passar el rastrell per a extreure’n les fulles seques. Tot i el seu creixement ràpid no és agressiva i la seva expansió és molt controlable.

Agrupacions:  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Entapissants.  Rocalles.