Agave cupreata

Gènere: Agave
Espècie: cupreata
Família: Agavàcies
Distribució natural: Únicament es troba en les muntanyes de la conca del Río Balsas, als Estats mexicans de Michoacán i Guerrero, en elevacions de 1200-1800 (2000 m) m.sm, en boscos mixtos de roures, til•lers i pins.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Requereix un bon drenatge del substrat. S'adapta molt bé en sòls des de lleugerament àcids (ph 6,1) a lleugerament bàsics (ph 7,8). Tolera els sòls molt secs, pobres i pedregosos.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Floració: Estiu
Porte: Planta de tamany mig en roseta de fins 0,8 m d’alçada i 1 m d’amplada, i una tija de floració de 4-7 m d'alçada.
Fulles: Perennes, grosses. A la maduresa arriben als 40-80 cm de llargària.
Resistència al fred: Zona 10 (-1,1 a +4,4º C)
Característiques: Planta en roseta de llarga vida, de fins 0,8 m d’alçada i 1 m d’amplada, amb les fulles que a la maduresa arriben als 40-80 cm de llargària i una tija de floració de 4-7 m d'alçada. Les fulles són grosses, de color verd pàl•lid, i tenen espines de color coure obscur que es formen en grans protuberàncies en forma de mamelles al llarg dels marges lleugerament ondulats. Les pues contrasten notablement amb el color de les fulles, i deixen marcada la seva impromta en cada nou brot en l'envers de les fulles. L'edat de maduresa és variable, però en general es produeix en qualsevol moment des dels 5-15 anys. És una espècie perenne monocàrpica que no es reprodueix per clonació. Els seus recursos nutritius acumulats els destina a la producció d'una sola inflorescència i es mor després de la producció de llavors. Les flors són de color groc i en forma d'embut. En la seva àrea de distribució natural és polinitzada per rates pinyades. La inflorescència pot arribar als 7 m d'alçada.
Usos freqüents: S'adapta molt bé en els jardins a ple sòl, i també en contenidors de jardineria. Molt útil en jardins de baix manteniment, en rocalles i en zones exposades a insolació directa tot el dia i exemptes de reg. Viu molt bé en zones a prop de la costa, amb infuència marítima.
Jardinería: Es preferible regar-la molt poc o no fer-ho en absolut en condicions ajardinades, sobretot a l'hivern. Suporta les gelades febles, i es preferible no disposar-la en zones extremes, o en tot cas protegir-la a l'hivern tant del fred com de l'humitat excessiva.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto