Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH
Vivers Càrex - Prunus avium

Prunus avium

Gènere: Prunus
Espècie: avium
Família: Rosàcies
Nom popular: Cirerer silvestre, cirerer, cirerer dolç.
Distribució natural: Originària d’Europa i l’occident assiàtic. D’ell en deriven la gran majoria dels cultivars comercials de cirerers. Es cultiva en bona part de les regions temperades del món.
Humitat: Baixa o mitjana
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Te preferència pels sòls amb bon drenatge, lleugerament calcaris. Els terrenys excessivament pesats i calcaris amb pH elevat li poden ocasionar problemes de clorosi i asfíxia radicular. En general prefereix sòls ric i profunds.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Blanc
Floració: Primavera
Porte: Arbre de gran volum, assolint fins a 30 m d’alçada. Te un tronc recte i capçada ampla, piramidal, més o menys allargada.
Fulles: Caduques
Característiques: Arbre de gran volum, assolint fins a 30 m d’alçada. Te un tronc recte, amb escorça lisa i anellada, de tonalidad bruna vermellosa. La capçada és ampla, piramidal, més o menys allargada, formada per branques divergents, erecto-patents, inermes. És caducifoli; les fulles són simples, d’ovades a oblongues, amb el marge crenat o dentat, lleugerament acuminades, i fan entre 7 i 12 cm de llarg i entre 3 i 5 d’amplada. L’envers és glabre, el revers llis o pubescent. Es presenten fasciculades, a l’extrem de ramillets curts; el peciol te una llargària d’uns 5 cm , amb dues glàndules vermelloses a la base del limb. Les flors apareixen quan l’arbre no ha rebrotat o simultàniament amb les fulles, d’abril a maig. Són blanques, d’entre 2 i 3 cm de diàmetre, amb 5 pètals obovats. Els estams són múltiples. Les flors formen umbel·les de 2 a 6 unitats, amb una corona de bràctees a la base. El fruit és una drupa de color vermell fosc, excepcionalment groc, globosa o llegerament oblonga. De maduració primerenca.
Usos freqüents: Molt apta per a jardineria urbana i en general en espais públics, gràcies al seu hàbit de tronc erecte i capçada ornamental, i a la seva floració primerenca molt vistosa. Cultivada per a la producció de les cireres. També és molt apreciada la seva fusta densa, dura i de gra fi.
Jardinería: És un dels fruiters més resistents a les baixes temperatures de l’hivern. Prefereix hiverns llargs i fred i estius curts i calorosos però de nits freques. En cultiu fruiter les densitats de plantació poden oscil·lar entre 350-500 arbres/Ha en secà i 600-900 en regadiu. És un dels fruitres menys exigents en fertilitzants.
Agrupacions:  Autòctones.  Caducifòlies.  Arbòries. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto