Potentilla neumanniana
Gènere: Potentilla
Espècie: neumanniana
Família: Rosàcies
Nom popular: Flor de la fam, Flor de la gana, Fragassa, Gram negre, Pontentil·la vernal, Potentil·la, Potentil·la primerenca.
Distribució natural: Distribuïda per gran part d’Europa. Viu en pastures i prats secs, i en sòls hidromorfs de l’estatge supramediterrani. A la Península Ibèrica es presenta de forma continua a la meitat nord. Algunes poblacions aïllades arriben a les serres subbètiques de Segura, Alcaraz i Cazorla. A Múrcia només a la Sierra de Villafuerte.
Humitat: Baixa o mitjana
Insolació: Sol o mitja ombra
Requeriments edàfics: Tolera els sòls àcids, neutres o bàsics. De forma natural es desenvolupa sobre sorres dolomítiques, en sòls hidromorfs dels marges de recs i fonts. Prefereix una certa humitat i un sòl drenant, però també tolera condicions de sequera temporal.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Floració: Primavera Estiu
Porte: Herba perenne reptant i estolonífera de 5-20 cm d’alçada, de tija més o menys llenyosa a la base.
Fulles: Perennes en zones temperades.
Resistència al fred: Zona 3 (-40,0 a -34,5º C)
Característiques: Herba perenne reptant de 5-20 cm d’alçada, de tija més o menys llenyosa a la base, amb estolons que ben aviat lignifiquen, coberta de pèls llargs i sedosos. Fulles palmaticompostes i amb el peciol llarg i hirsut, un parell d’estípules lanceolades i 5-7 foliols obovats més o menys allargats, de 1-3(4) cm de llargària i dentats ordinariament només a l’àpex. Les flors, de març a setembre, broten de tiges floríferes curtes i més o menys ascendents, agrupades en cimes, de 5 pètals de color groc intens de 6-10 mm lleugerament escotats, i amb nombrosos estams i pistils. Els fruits són petites núcules més o menys rugoses.
Usos freqüents: Molt apta com a entapisant per a formar catifes denses i baixes gràcies al seu hàbit postrat i la seva formació d’estolons. Molt útil també en rocalles, tant en zones seques com prop de l’aigua si disposa d’un bon drenatge. Interessant per la seva floració vistosa i abundant, i que s’inicia en els jardins quan la majoria de flors encara no ho fa, i que s’allarga de vegades fins als freds de la tardor següent.
Jardinería: Planta de fàcil implantació i manteniment. No pateix problemes greus de plagues ni malalties.
Agrupacions:
Autòctones.
Persistents.
Perennifòlies.
Entapissants.