Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Hemerocallis fulva

Gènere: Hemerocallis
Espècie: fulva
Família: Liliácies
Distribució natural: Originària d'Àssia, des del Càucas i Rússia a l'est a través de l'Himalaia fins la Xina, Corea i Japó. Creix en elevacions entre 300-2500 m.s.m. A la Península Ibèrica naturalitzada a les vores d'aigua i boscs de ribera a les contrades mediterrànies i estatge montà. Als Països catalans es troba al Pirineu Est, i territori olositànic, catalanídic nord, ruscínic i sicòric, de 100 a 1000 m.s.m.
Humitat: Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Suporta bé la salinitat i pot viure fins i tot sobre dunes de sorra litorals. Prefereix els sòls francs, però viu bé en terrenys argilosos si disposa d'un bon drenatge. Tolera els sòls molt pobres.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Taronja
Color B: Groc
Floració: Primavera Estiu
Porte: Planta herbàcia perenne que creix d'un sistema d'arrels tuberoses, amb tiges de 40 a 150 cm d'alçada i fulles totes basals.
Fulles: Perennes, linears, de fins 90 cm de llargària.
Resistència al fred: Zona 3 (-40,0 a -34,5º C)
Característiques: Planta herbàcia perenne que creix d'arrels tuberoses rizomatoses, amb tiges de 40 a 150 cm d'alçada. Les fulles son linears, basals, de 50-90 cm de llargària i 1-2,8 cm d'amplada. Les flors en forma d'embut, sense aroma, apareixen en espigues que s'eleven per sobre de les fulles entre maig i agost. Tenen una durada individualment d'un sol dia, són de 5-12 cm de diàmetre, de color ataronjat, de pétals amb marge ondulat i amb una línia central pàl•lida. Les flors es van obrint successivament entre juny i setembre. El fruit és una beina de tres càpsules de 2-2,5 cm de llargada i 1,2-1,5 cm d'amplada que s'obre en la maduresa per a alliberar les llavors. A la natura hi ha formes diploïdes i triploïdes, però les plantes cultivades generalment són triploïdes estèrils que només es reprodueixen vegetativament per estolons.
Usos freqüents: Molt apta per a jardineria, ja que és molt persistent en els llocs on es planta i la seva floració estival i perllongada en el temps és molt vistosa, a més de tolerar les condicions habituals en jardineria de calor estival i humitat freqüent dels regs convencionals. També és interessant pel seu fullam elegant. Molt apta per a fer masses de cobertura densa, en parterres i en bordures, i per a desplaçar les males herbes. Interessant en zones urbanes ja que tolera molt bé la pol•lució atmosfèrica. És un bon protector contra l'erosió en zones en pendent. Es pot implantar en zones de runes i sòls molt pobres i degradats. Útil en zones sotmeses a la pressió dels conills i altres hervíbors. Molt atractiva per a les papallones. A l'Àssia els tubercles, les inflorescències i brots són utilitzats culinàriament. Els rizomes i les fulles són tòxics.
Jardinería: És recomenable eliminar les tiges floríferes una vegada finalitzada la floració. És una planta molt adaptable, molt fàcil de cultivar i practicament lliure de plagues i malalties.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Zones humides i aquàtiques.  Entapissants. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto