Iris bucharica

Gènere: Iris

Espècie: bucharica

Família: Iridàcies

Distribució natural: Originària del norest d'Afganistan, Tayikistan, Uzbekistan i Àssia central, on creix en terrenys pedregosos i pendents d'herba, tot i que es cultiva àmpliament en regions templades.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Creix en sòls neutres o lleugerament alcalins amb bon drenatge. Tolera una certa humitat. Pot viure en sorres, margues o argiles.

PH: Tendència alcalina o neutre

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Planta herbàcia perenne bulbosa que creix fins els 25-40 cm d'alçada, de fulles lanceolades i que s'expandeix creant mases denses.

Fulles: Perennes, lanceolades, brillants.

Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)

Característiques: Planta herbàcia perenne bulbosa que creix fins els 25-40 cm d'alçada, de fulles lanceolades i que s'expandeix creant masses denses. Cada bulb produeix vàries flors perfumades (fins a 6) a la primavera sobre una tija erecte, de color blanc amb els extrems dels pètals de color groc. Desenvolupa arrels molt carnoses d'amagtzemament.

Usos freqüents: Apte per a jardins de roques, en sòls pedregosos o graves calcàries. Útil en parterres i bordures a ple sol, fent masses denses que queden farcides de flors. Apte per a talussos amb un cert pendent. Molt interessant per la seva floració molt vistosa i abundant.

Jardinería: Si es planta mitjançant bulbs, es recomenable la densitat de 5 per m2. No requereix poda. De molt fàcil cultiu i manteniment si disposa d'un bon drenatge. Les arrels carnoses poden patir podridures si els estius són massa humits o es rega excessivament. Es susceptible de patir atacs de llimacs i caragols. En general està lliure de malaties.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Rocalles.