Pistacia chinensis

Gènere: Pistacia

Espècie: chinensis

Família: Anacardiàcies

Nom popular: Pistatxer xinès.

Distribució natural: Originària del centre i oest de la Xina, i a Taiwan. Viu en turons i boscos de muntanya sobre sòls rocosos. De 100 a 3600 m.s.m.

Humitat: Baixa o mitjana

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, neutres o bàsics. Tolera els sòls de baixa qualitat, pobres en nutrients i molt secs. Amb molta capacitat d'adaptació a terres dolentes, pedregoses o entre roques.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Floració: Primavera

Porte: Arbre petit o mitjà diòic caducifoli, d'entre 9 i 15 m d'alçada (excepcionalment 25 m), de capçada ovalada.

Fulles: Caducifòlies, pinnades.

Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)

Característiques: Arbre petit o mitjà diòic caducifoli, d'entre 9 i 15 m d'alçada (excepcionalment 25 m), de capçada ovalada. De fulles alternes, pinnades, de 20-25 cm de llarg amb 10-12 foliols, el foliol terminal generalment absent, de clor verd fosc que es tornen intensament ataronjats a la tardor abans de caure. Floreix a la primavera. Les flors, de color groc verdós i poc aparents, les fa en panícules de 15-20 cm de llarg a l'extrem de les branques. El fruit és una drupa blava quan està madura, que conté una sola llavor.

Usos freqüents: Molt interessant com a arbre de carrer, per la seva resistència a condicions adverses (sòls dolents, fred, sequera, contaminació) i pel seu potencial ornamental sobretot a la tardor. Pot viure en rocalles. Pistatxer molt útil en zones molt fredes (tolera fins -25º C). Es fa servir com a portaempelt pel pistatxer Pistacia vera.

Jardinería: Requereix condicions de ple sol. Planta molt resistent a la sequera, a les terres de mala qualitat i al fred. Tolera molt bé la poda. Es transplanta molt bé des de contenidor. En general està lliure de plagues i malalties.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Rocalles.