Celtis sinensis

Gènere: Celtis

Espècie: sinensis

Família: Ulmàcies

Nom popular: Lladoner de la Xina

Distribució natural: Originària de l'est d'Àssia (Xina, Japó, Taiwan i Corea), on habita en pendents de muntanya entre 100 i 1500 m d'altura s.n.m. Inroduïda a Nordamèrica. Declarada espècie invasora en moltes parts de l'est d'Austràlia.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: Sol

Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, bàsics i neutres. S'adapta bé als substrats pobres en nutrients i secs. Prefereix les textures sorrenques o franques. En aquest cas tolera la humitat edàfica. No suporta els embassament continuats.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Verd

Color B: Groc

Floració: Primavera

Porte: Arbre de mitjana alçada, de 10 a 25 m, rarament supera els 40 m d'alçada. De fins 10 m d'amplada.

Fulles: Caduques

Característiques: Arbre que creix habitualment entre els 10-25 m d'alçada, de fulles caduques i escorça de color gris. Les fulles són alternes, simples, de 3 a 15 cm de llargària, ovades i acuminades amb punta aguda, de vegades de marges serrats. Les flor monoiques apareixen d'hora a la primavera mentres les fulles comencen a desenvolupar-se. Les flors masculines són més llargues i fines. Les femenines verdoses i més arrodonides. El fruit és una drupa globosa de 6-8 (10) mm de diàmetre, dolça però seca, de consistència del sucre. Al seu lloc d’orígen el fruit serveix d’aliment al lepidòpter Hestina mena, per la qual cosa queda farcit de papallones. La floració es produeix entre març i abril, i la fructificació en setembre-octubre.

Usos freqüents: En alineaments, i en jardineria urbana si els escorcells disposen d'un bon drenatge, sempre que es trobin a ple sol.

Jardinería: És convenient disposar d'un bon drenatge del substrat, ja que no tolera els embassaments. Triar les zones sud i oest dels jardins, exposades a insolació directa.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.