Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Opuntia humifusa

Gènere: Opuntia
Espècie: humifusa
Família: Cactàcies
Nom popular: Figuera índia, figuera de moro.
Distribució natural: Originària de l’est dels EEUU. S’exten de Montana cap a l’est a la zona dels Grans Llacs, i a les dunes seques costaneres al llarg de la costa est de Cape Cod, Massachusetts, sud de Florida i cap a l’oest de New Mexic.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, neutres o bàsics. Requereix un bon drenatge. S’adapta bé en sorres costaneres relativament salinitzades, en sòls pedregosos o entre roques.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Floració: Primavera Estiu
Porte: Mata atepeïda que creix prostrada i arriba a una alçada de 10 cm (excepcionalment fins 30 cm). Les tiges segmentades i aplanades (els cladodis) substitueixen les fulles. Forma colònies de fins a 1 m de diàmetre.
Fulles: Cladodis perennes
Resistència al fred: Zona 4 (-34,4 a -28,9º C)
Característiques: Mata atepeïda que creix prostrada i arriba a una alçada de 10 cm (excepcionalment fins 30 cm) i que s’exten fins a 1 m de diàmetre. Els segments de tija, els cladodis, són de 5 a 7,5 (rarament 12,5) cm de llarg i 1 cm de gruixa, arrodonits a ovalats, verds, amb areoles d’un diàmetre de 3 mm i separades entre elles d’1 a 2 cm. Les areoles passen de marró a gris en la maduresa, amb espines de 2-3 cm de llarg, perpendiculars a la superfície del cladodi. El període de floració s’exten de juny a juliol. Les flors són grogues, vistoses i abundants, amb un diàmetre i llargària de 4-6 cm, i creixen al llarg del marge dels cladodis madurs. Després de la polinització desenvolupa fruits comestibles vermells que sovint es mantenen sobre el cactus fins la primavera següent.
Usos freqüents: Molt útil com a entapissant en terrenys molt secs i calents, exposats a forta insolació directa. Apta per a sorres litorals exposades a influència marítima. Bona entapissant. Molt útil també en rocalles seques o en contenidors en els jardins. Molt apte tot i ser un cactus, en zones molt fredes que fins i tot es cobreixen de neu a l’hivern.
Jardinería: Molt intolerant a l’ombra i a l’embassament del sòl. De forma natural els cladodis joves creixen erectes i els cladodis madurs es van pansint a la tardor perdent aigua per a passar l’hivern. A la primavera es tornen a inflar a l’emmagatzemar aigua.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Adaptades a zones litorals.  Dunes.  Entapissants.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto