Melianthus major

Gènere: Melianthus

Espècie: major

Família: Meliantàcies

Nom popular: Flor de mel.

Distribució natural: Originària de Sudàfrica, és freqüent en la zona sud occidental. Viu prop de regs i en cunetes.

Humitat: Baixa, mitjana o alta

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Requereix un bon drenatge. Prefereix els sòls relativament fèrtils i profunds. Tolera molt bé els sòls secs, tot i que en períodes de floració prefereix disposar d’humitat abundant.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Vermell

Floració: Primavera Estiu Tardor

Porte: Mata perenne de creixement molt ràpid de fins a 3 m d’alçada i 3 m d’amplada.

Fulles: Perennes, pinnades.

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Mata perenne de creixement molt ràpid de fins a 3 m d’alçada i 3 m d’amplada. De fulles alternes, compostes, de fins 30 cm de llarg, amb foliols oblongs grossos, amb els marges profundament serrats, de clor blau verdós lleugerament argentat i de textura sedosa. Produeix grans espigues floríferes, erectes i agrupades en raïms terminals, de color carmesí broncejat. Les flors produeixen un nectar que atrau notablement els insectes. Els fruits son beines verdes que contenen llavors de color negre brillant.

Usos freqüents: Molt apte per a jardins assolellats i de baix manteniment, tant com a peu aïllat com formant masses. També pot viure en grans contenidors en els ajardinaments. Molt interessant en els jardins pel seu període llarg de floració entre març i juliol. En climes càlids torna a florir a la tardor. També interessant per la tonalitat contrastada en els jardins del seu fullam verd blavós amb tons lleugerament argentats. Molt útil com a cobresol i com a protectora i fixadora del terreny en talussos.

Jardinería: No requereix tractament especials, ja que és bastant adaptable i resistent. En condicions òptimes el seu creixement és rapidíssim. Un adobat mensual és suficient en els períodes de màxim creixement. Tot i que tolera bé la sequera, durant la floració prefereix reg abundants. A mitjans d’estiu, quan ha acabat la floració pot decaure la seva aparença; és quan convé parcticar-li una poda eliminant les vares florals seques i eliminant una part del fullam per tal que a la tardor inicii una nova brotada i florida. Tolera les gelades de baixa intensitat. Les llavors germinen amb facilitat al voltant de la planta mare. Pot patir atacs de la mosca blanca. A l’hiver és convenient protegir-la del fred, del vent i de la humitat excessius.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Medianas y setos.